1. El declivi del torn dinàstic (1898-1917)

A les primeres dècades del segle XX, a Catalunya, els partits dinàstics van perdre l’hegemonia electoral en benefici del republicanisme i el catalanisme.

1.1. El reformisme dinàstic

El 1902 el rei Alfons XIII va inaugurar el regnat amb l’intent de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. Antonio Maura va dur a terme algunes reformes. Aquests projectes van tenir un èxit relatiu, perquè no van desaparèixer el caciquisme ni la corrupció política i electoral.

A partir del 1910 els liberals, liderats per José Canalejas, van intentar un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica i la descentralització de l’Estat.

Però l’assassinat de Canalejas va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de l’any 1917.

1.2. L’obrerisme

Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya, va guanyar implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per Alejandro Lerroux.

Presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. Tenia un fort component espanyolista i aspirava a ser el contrapès del creixament d’influència catalanista.

L’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins l’obrerisme català i l’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball.

1.3. El Catalanisme i Solidaritat Catalana

La lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme. L’any 1907 va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una coalició electoral anomenada Solidaritat Catalana.

1.4. La setmana tràgica

L’any 1909 es va produir un deteriorament de la vida política devant la setmana Tràgica. El que va iniciar el conflicte va ser l’exposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L’aixecament va ser reprimit i la repressió desproporcionada del president del govern.

1.5. La Mancomunitat de Catalunya

A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat. El 1914 es va crear una institució de govern per a Catalunya,la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions catalanes i que va ser presidida per Part de la Riba.

La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català després del 1917. La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de noves infraestructures i serveis públics i a endegar un nou projecte cultural i educatiu.

2. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)

2.1. La crisi del 1917

Les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van aplegar en l’anomenada Assemblea de Parlamentaris i van exigir el govern una Convocatòria de Corts Constituents.

Grups de militats van organitzar juntes de defensa i s’enfrontaven a la política del govern. Els sindicats CNT i UGT van convocar una vaga general revolucionària amb l’objectiu d’enderrocar-la.

2.2. L’època dels governs de concentració

Entre el 1917 i el 1923 es van formar 13 governs diferents. Després de la crisi del 1917, el torn pacífic va arribar a la seva fi i es van formar governs de concentració. Van comptar amb el suport del catalanisme, que van impulsar una companya reivindicativa a favor d’un Estat per Catalunya.

La conflictivitat social

La inestabilitat política va anar acompanyada d’un fort creixement dels sindicats obrers, que van impulsar mobilitzacions en defensa d’unes millors condicions en defensa d’unes millors condicions salarials i de treball.

Els seus líders eren Salvador Seguó, Àngel Pestaña i Joan Peiró.

Va ser a Barcelona on la lluitava tenir més incidència.

La derrota d’Annual

El 1921, l’exèrcit espanyol va partir una derrota estrepitosa a Annual. L’oposició va demanar una investigació sobre les responsabilitats de la derrota.

2.3. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

El 1923, Primo de Rivera, va organitzar un cop d’Estat que va donar pas a una dictadura militar inspirada en el feixisme italià. El nou règim va instituir una dictadura militar, va suspendre-la constitució, va dissoldre el Parlament i va prohibir els partits polítics i els d’indicats. Va destruir tots els càrrecs electes i va establir una rígida censura de premsa.

Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i totes les expressions públiques de Catalanisme. des del 1929, les repercussions de la crisi econòmica internacional es van començar a notar i el clima d’aposició a la dictadura va augmentar considerablement.

Sense suports,el dicator va dimitir el gener del 1930. Aleshores, Alfons XIII va numerar cap de govern el general Berenguar.

3 De la monarquia a la república

3.1 la proclamació de la república.

es eleccions municipals va ser convocada el 12 d’abril de 1931 les eleccions municipals i es van presentar entre monarquia i república. Aleshores, l’oposició al règim monàrquic va constituir una coalició per presentar-se unida a les eleccions (pacte de sant Sebastià, 1930), mentre que els partits monàrquics s’hi presenten dividits. La coalició republicanosocilista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials.El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la república.

3.2 El govern provisional

El govern provisional crear:
Amnistia: per als presos polítics i llibertat de partits i de sindicats.

Lleis socials: per millorar la situació dels jornalers (lleis de jurats mixtos).

Un establiment d’una Generalitat provisional de Catalunya com a pas previ de l'autonomia.

Els primers mesos, va haver de fer front a alguns conflictes, sobretot la crema de convents com a declaracions a favor de la monarquia per part de la jerarquia eclesiàstica. En algunes ciutats hi van esclatar vagues obreres convocades per la CNT.

El juny del 1931, es va convocar eleccions a corts constituents, la primera gran tasca de les corts va ser elaborar una constitució.

3.3 La constitució del 1931

La constitució reconeixia el sufragi universal masculí i femení i proclamava l’aconfessionalitat de l’estat també reconeixia el dret de la propietat privada.El poder executiu en el consell de ministres i en el president de la república  van assegurar la independència del poder judicial una vegada aprovada la constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la república i Manuel Azaña va ocupar el presidència del govern.

4. La Catalunya republicana

4.1 La generalitat provisional.

Després de la victòria de Francesc Macià, Catalunya va proclamar la república Catalana dins la federació Ibèrica.Les negociacions amb el govern de la república Espanyola, van donar lloc el govern provisional la Generalitat. El govern nou va proposar la tasca primordial l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia.

Una comissió d’experts es va reunir a Núria per redactar l’Estatut, que vas ser referèndum l’Estatut l’agost del1931 i el 8 d’agost, Francesc Macià  va presentar-lo a les Corts de Madrid on després va ser retallat, fou aprovat el 9 de setembre del 1932.

4.2 L’Estatut d’Autonomia del 1932

Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eres el Parlament, el consell Executiu o govern de la generalitat i el president. El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.També s’ordenaven les competències de les generalitat, que eren l’administració de justícia,educació, cultura i sanitat.

4.3 Les reformes polítiques.

L’etapa republicana va donar lloc a una nova estructura de partits polítics a Catalunya. L’hegemonia estava a mans de Esquerra republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià i Lluís Companys;a ala dreta hi havia Lliga regionalista, liderada per Francesc Cambó i al centre Acció Catalana republicana i Unió democràtica de Catalunya.També hi havia alguns partits de caire marxista com el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) creat el 1935 i el Patit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1936. Les primeres eleccions del parlament de Catalunya van ser el 20 de novembre del 1932 i la Victorià va ser per esquerra republicana. Lluís companys va ser president del parlament i Francesc Macià, president de la generalitat.

4.4 L’obra de la generalitat.

La generalitat va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana. En agricultura va fomentar les cooperatives i els centres d’experimentació agrària. També van crear organismes de reforma social, com l’Institut contra l’Atur Forçós, va organitzar serveis d’assistència social.I es va millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. Pel que fa a la llengua, es aprofundir en la normalitat del catalana.

5. El Bienni Reformista (1931-19333)

5.1 Les reformes republicanes

El nou govern de la República va empendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat.

La reforma militar

El govern va elaborar una llei de retirs que va permetre la jubilació de gairebé la meitat dels oficials.

La reforma religiosa i reforma educativa

També es va intentar disminuir el pes de l’Església Catòlica i la seva influència en l’educació. La nova Constitució va separar l’Església de l’Estat, també es va introduir el matrimoni i l’enterrament civil i es va elaborar una llei del divorci.

El govern va intentar promoure una llei laica i l’Estat va assumir la responsabilita de l’escola pública.

La reforma territorial

La Constitució va obrir el camí a la descentralització de l’Estat oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i d’establir governs autònoms.

La reforma agrària

La República va abordar el problema del latifundisme. A algunes zones d'Espanya hi havia centenars de milers de jornalers sense terres i en una situació de misèria extrema

5.2 L’oposició a les reformes

El reformista republicà va haver d’enfrontar-se a l’oposició dels grans propietaris agraris, a la jerarquia de l’Esglèsia Catòlica, a una part de l’exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes.

El 1932, un cop d’Estat va ser frenat pel govern. Però les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas.

Des de l’obrerisme

La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes, sobretot els que estaven vinculats a la FAI, van apostar per la insurrecció armada per transformar de manera revolcionària la societat espanyola. Així, van protagonitzar alguns aixecamnets que van ser reprimits duramnet per les forces dordre públic.

6. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)

6.1 Els Governs conservadors

La repressió de l’aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi de govern, el president Nieto Alcalá Zamora, va convocar noves eleccions pel novembre del 1933. Va guanyar el partits de la dreta i  del centre va perder en conseqüencia, Alejandro Lerroux ve ser elegit president del govern amb el suport parlamentari de la CEDA.

El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra: va paralitzar la reforma agrària i va amnistia els rebels del cop de Sanjurjo.

6.2 Les revoltes del 1934

El 1934 hi va haver un a remodelació del govern que va donar entrada a ministres de la CEDA aquest fet va provocar esclat de revoltes a tot Espanya. A Catalunya la situació era diferent, ja que el govern  es trabava en mans d’una coalició d’esquerres, un primer enfrontament va tenir lloc quen el tribunals de Madrid van anul-lar la Llei de Contractes de Conreu.L’ enfrontament decisiu va tenir lloc l'octubre de 1934, quan president Companys va encapçalar una insurrecció i va proclamar l’Estat català. La revolta a Astúries va tenir un caràcter més social, un comitè integrat per anarquisme , socialistes i comunistes va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera.

6.3 El Front Popular (1936)

Les desavinences entre el Partit Radicali la CEDA, i els escàndols de corrupció en el govern van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936.

Les forces de centreesquerra s’hi van presentar agrupades en el Front Popular, que a Catalunya s’anomenava Front d’Esquerres.

A Catalunya, els partits dretans van reaccionar amb la creació del Front Català d’Ordre, dirigit per la Lliga Catalana. A la resta de Catalunya, la dreta hi va acudir dividida entre el Bloque Nacional, liderat per Calvo Sotelo, la CEDA i Falange Española.

El mes de maig, Manuel Azañas va ser nomenat president de la República, i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.

6.4 La preparació del cop d’Estat

Les tencions van desencadenar un clima de violència social, que va culminar amb l’asssassinat del diputat de dretes Calvo Sotelo. Aquesta situació va ser el pretext a partir del qual les forces contràries a la República van decidir que havia arribat el moment d’interrompre per les armes el procés reformista republicà.

7. L'esclat de la Guerra Civil

7.1. L’aixecament militar

El 17 de juliol del 1936 a Melilla, Tetuan i Ceuta, i el 18 de juliol a la Península, un sector important de l’exèrcit  van protagonitzar un Cop d’estat.

El 19 de juliol José Geral es va decidir a donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular.

7.2 El fracàs del cop d’Estat a Catalunya

El general Coded va dirigir la insurrecció a Catalunya. Una part de l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt van restar lleials a la República, mentre els partits i sindicats d’esquerra van mobilitzar els seus militants per aturar el cop d’Estat.

7.3 La internacionalització del conflicte

La Guerra Civil va assolir una gran repercussió internacional. Els militars van comptar amb ajuda alemanya i italiana. França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat en la guerra espanyola. Això va perjudicar la República.

Milers de voluntaris de diversos països van arribar a Espanya per combatre-hi en defensa de la República: les Brigades Internacionals.