9. L'Evolució bèl·lica.

9.1 El desenvolupament del conflicte.

El juliol del 1936 s’havien consolidat dues zones: l’una republicana, i l’altra, ocupada pels sublevats. Aquests darrers controlaven part d’Andalusia, Castella i Lleó, Galícia , les Balears i un sector d’Aragó i d’Extremadura, aquestes eren zones agrícoles i d’orientació política conservadora.

El progrés cap a Madrid.
L’estratègia dels sublevats era avançar cap a Madrid i prendre la capital. L’agost, ocupaven Extremadura i, el setembre, Toledo. El govern de la República davant l’atac imminent, va abandonar Madrid i es va anar a València. Els intents successius de penetrar a la ciutat van fracassar i el 1937 l’alt comandament va decidir canviar de front.
La batalla del Nord
Entre l’abril i l’octubre del 1937 es va lliurar la batalla del Nord. I el 26 d’abril va tenir lloc el bombardeig de Gernika per la legió còndor alemanya i el juny les tropes franquistes van ocupar Bilbao i les zones industrials i mineres del nord d’Espanya.

Encara que els republicans van intentar unes altres ofensives per reduir la pressió del nord , no van poder evitar la caiguda de Santander i la d’Astúries.

La batalla de l’Ebre i la caiguda de Catalunya.
El 1938, les tropes sublevades van avançar Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló; amb això, Catalunya va quedar aïllada de la resta territori republicà. Per impedir el progrés dels sublevats, la república va fer una ofensiva que va travessar el riu Ebre. El novembre del 1938 després de durs combats els republicans van haver de retirar-se a l’altra riba de l’Ebre. El progrés dels franquistes sobre Catalunya va ser ja imparable a Barcelona, va ser ocupada el 26 de gener del 1939, després les tropes franquistes arribaven a la Frontera francesa.

9.2 La fi de la guerra de l’exili

El febrer del 1939 només quedaven a mans republicanes Madrid i la zona centre. El govern de Negrín va intentar resistir el cop d’Estat a Madrid i va crear una junta que va intentar sense èxit negociar amb Franco. Entre el febrer i el març, els franquistes van ocupar la resta del territori i l’ 1 d’abril un comunicat de guerra van donar com acabat el conflicte. Amb la derrota republicana van esclatar la segona gerra mundial milers de republicans espanyols, exiliats a França, van participar en la resistència contra i confinats en camps de concentració.

Un altre grup va aconseguir embarcar cap a l’Amèrica Llatina o refugiar-se a l’URSS. El mateix govern de la República va constituir a Mèxic un govern a l’exili.