A les primeres dècades del segle XX, a Catalunya, els partits dinàstics van perdre l’hegemonia electoral en benefici del republicanisme i el catalanisme.
1.1. El reformisme dinàstic
El 1902 el rei Alfons XIII va inaugurar el regnat amb l’intent de mantenir el torn pacífic i de regenerar la vida política espanyola. Antonio Maura va dur a terme algunes reformes. Aquests projectes van tenir un èxit relatiu, perquè no van desaparèixer el caciquisme ni la corrupció política i electoral.
A partir del 1910 els liberals, liderats per José Canalejas, van intentar un reforçament del poder civil de l’Estat davant la influència de l’Església Catòlica i la descentralització de l’Estat.
Però l’assassinat de Canalejas va obrir un període d’inestabilitat que va conduir a la crisi de l’any 1917.
1.2. L’obrerisme
Durant els primers anys del segle XX, a Catalunya, va guanyar implantació un nou grup d’ideologia republicana creat per Alejandro Lerroux.
Presentava un discurs obrerista, revolucionari i anticlerical. Tenia un fort component espanyolista i aspirava a ser el contrapès del creixament d’influència catalanista.
L’anarquisme va consolidar-se com la força hegemònica dins l’obrerisme català i l’any 1910 es va fundar la Confederació Nacional del Treball.
1.3. El Catalanisme i Solidaritat Catalana
La lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònic dins el catalanisme. L’any 1907 va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una coalició electoral anomenada Solidaritat Catalana.
1.4. La setmana tràgica
L’any 1909 es va produir un deteriorament de la vida política devant la setmana Tràgica. El que va iniciar el conflicte va ser l’exposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc. L’aixecament va ser reprimit i la repressió desproporcionada del president del govern.
1.5. La Mancomunitat de Catalunya
A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals va comportar l’inici d’un procés de descentralització de l’Estat. El 1914 es va crear una institució de govern per a Catalunya,la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions catalanes i que va ser presidida per Part de la Riba.
La Mancomunitat va ser el primer organisme de poder català després del 1917. La seva actuació va anar encaminada cap a la creació de noves infraestructures i serveis públics i a endegar un nou projecte cultural i educatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada