5.1 Les reformes republicanes
El nou govern de la República va empendre la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat.
La reforma militar
El govern va elaborar una llei de retirs que va permetre la jubilació de gairebé la meitat dels oficials.
La reforma religiosa i reforma educativa
També es va intentar disminuir el pes de l’Església Catòlica i la seva influència en l’educació. La nova Constitució va separar l’Església de l’Estat, també es va introduir el matrimoni i l’enterrament civil i es va elaborar una llei del divorci.
El govern va intentar promoure una llei laica i l’Estat va assumir la responsabilita de l’escola pública.
La reforma territorial
La Constitució va obrir el camí a la descentralització de l’Estat oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i d’establir governs autònoms.
La reforma agrària
La República va abordar el problema del latifundisme. A algunes zones d'Espanya hi havia centenars de milers de jornalers sense terres i en una situació de misèria extrema
5.2 L’oposició a les reformes
El reformista republicà va haver d’enfrontar-se a l’oposició dels grans propietaris agraris, a la jerarquia de l’Esglèsia Catòlica, a una part de l’exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes.
El 1932, un cop d’Estat va ser frenat pel govern. Però les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas Autónomas.
Des de l’obrerisme
La UGT es va radicalitzar i alguns nuclis anarquistes, sobretot els que estaven vinculats a la FAI, van apostar per la insurrecció armada per transformar de manera revolcionària la societat espanyola. Així, van protagonitzar alguns aixecamnets que van ser reprimits duramnet per les forces dordre públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada